Josep Moragas: "L'objectiu màxim d'un periodista és la llibertat de poder fer"

03/04/2024

Josep Moragas, estudiant de la Facultat de Ciències de la Comunicació i guanyador del premi Ràdio Associació d'Innovació 2024 pel seu pòdcast "La Ronda Perversa".

En què consisteix "La Ronda Perversa"?

El pòdcast, ideat per David Balaguer i jo, parteix de la idea que tots tenim aspectes que ens fan sentir una mica incòmodes, aquelles coses que sovint preferim mantenir en secret. La nostra proposta és reunir tres personalitats rellevants de Catalunya i confrontar-les, plantejant preguntes sobre temes que van des de les perversions més habituals fins a les més extremes. La clau està en la seva sinceritat; cadascú revela les seves pròpies misèries, i l'oient, identificant-se amb les seves experiències, s'endinsa en un viatge íntim. Visualment, creem una metàfora de 'el hoyo' de Netflix, amb sis nivells que simbolitzen la profunditat de les revelacions. A mesura que baixem de pis, les converses esdevenen més profundes i provocatives. L'episodi s'estructura entorn d'un verb específic, que marca el to de les preguntes i les respostes. Al final, un jurat misteriós decideix qui guanya aquesta "ronda perversa", desvetllant el costat més atrevit de cada participant. L'objectiu és despertar la reflexió i la connexió emocional de l'oient amb temes quotidians que, tot i ser universals, sovint passen desapercebuts.

 

Quin és el teu paper al pòdcast "La Ronda Perversa"?

En la part de producció, guió i en les tasques més operatives, podríem dir, segons David, soc el "celador" de La Ronda Perversa, tot i que el terme deixa molt a desitjar. És com ser l'amfitrió de la nostra "ronda", presentant els participants amb una breu biografia. També soc responsable d'una de les plantes, on llanço una pregunta en forma de dicotomia, que no deixa de ser un "Què preferiries?". A més, aporto les meves reflexions durant la ronda i, finalment, faig un resum de les "perles perverses", aquelles frases que, tretes de context, poden resultar més divertides o controvertides.

 

Què t'ha aportat aquesta experiència en l’àmbit professional i personal?

Ha estat una experiència molt enriquidora. Venia d'un projecte molt diferent, de Flashback, on feia un programa diari amb hores molt marcades i poc marge per innovar. Allà els directors tenien molt clar què volien de nosaltres i la llibertat era limitada. En canvi, en aquest projecte de La Ronda Perversa, juntament amb en David, vam tenir una llibertat quasi infinita. Quan en David em va explicar la seva idea, vaig aportar-hi el meu punt de vista, suggerint millores i noves idees. En l’àmbit professional, m'ha ofert una repercussió inesperada, com guanyar el premi de la Ràdio Associació d'Innovació 2024. És sorprenent guanyar un premi en un pòdcast independent, allunyat dels circuits més tradicionals dels mitjans de comunicació. A més, m'ha permès trencar una mica amb els esquemes establerts i gaudir d'una major llibertat creativa.

 

Quina ha sigut la teva trajectòria?

Vaig iniciar els meus estudis en periodisme i després de dos anys, vaig haver de començar a treballar. Durant aquell temps, també vaig tenir l'oportunitat de col·laborar amb UABràdio. Vaig començar a col·laborar amb Flashback, inicialment fent una secció a la setmana i, amb el temps, aquesta col·laboració es va convertir en una secció diària i finalment em van oferir un contracte. Mentre treballava a Flashback, també vaig fer de corresponsal per a Onda Madrid, informant sobre els esdeveniments a Catalunya. Aquesta etapa va ser al voltant del 2019, una època interessant per a mi. Quan em van proposar presentar el programa a Flashback, vaig deixar la feina de corresponsal per a Onda Madrid i em vaig dedicar completament al programa. Durant tres anys, vaig presentar Backstage, un espai on tenia una certa llibertat per explorar la música i altres temes que m'interessaven. Després d'aquests cinc anys, vaig decidir deixar Flashback i ara estic aquí a la facultat estudiant i dedicant-me al pòdcast, que ha resultat en aquest premi.

 

Per què vas decidir tornar a estudiar al grau de Periodisme?

La decisió de tornar a estudiar va sorgir principalment per motius personals. En el seu moment em trobava una mica desmotivat amb la carrera, però amb el temps, vaig recuperar la motivació i vaig veure que era el moment adequat per finalitzar-la. A més, crec que avui en dia tenim una visió diferent sobre la carrera professional, ja no estem necessàriament lligats a una única professió per tota la vida. Tornar a estudiar em donava la possibilitat d'explorar diferents àmbits del periodisme i de la comunicació en general. Així que vaig decidir tornar, i la veritat és que estic molt content amb la decisió. Estar de nou a la universitat em permet reflexionar sobre el futur de la comunicació, els canvis en el món i en el mateix camp professional. Què és un pòdcast? Quina és la diferència entre la ràdio i els mitjans tradicionals? Quines oportunitats ofereixen cada una d'aquestes àrees? Són preguntes que ara em puc plantejar amb més profunditat, cosa que és molt interessant per al meu creixement professional.

 

Quines creus que són les principals oportunitats i reptes del món laboral del periodisme actualment?

Des que vaig començar la carrera el 2015 fins ara, que han passat nou anys, hi ha moltes més oportunitats. Quan vam arribar, es parlava molt de la crisi del periodisme, tot i que això sempre ha estat una constant. Recordo que en aquell moment no existien els community managers ni les xarxes socials tenien la rellevància que tenen ara, els mitjans gairebé no feien servir Twitter. Ara sembla que si no estàs a les xarxes socials, no existeixes, i això ha generat molts nous llocs de treball que la gent de més de 30 anys a vegades no domina. Nosaltres tenim un avantatge en això.

En l'àmbit professional hi ha moltes més sortides que abans. Pots treballar en SEO per a una web, ser community manager, fer informatius, ràdio, i en el món de la ràdio concretament, els mitjans també tenen dificultats per trobar personal. Crec que tant estar a la carrera com després fer altres coses, t'ofereix moltes oportunitats. És un món hermètic, però s'està obrint molt. Això et dona una polivalència que només poden tenir els joves com nosaltres, que els més experimentats no tenen. Sovint, persones més grans ens pregunten a nosaltres com fer coses en digital. Crec que nosaltres som nadius digitals i això ens dona moltes oportunitats.

 

Quin creus que és el paper dels pòdcasts en l’actual panorama mediàtic i com creus que està evolucionant aquest fenomen?

Quan vaig començar la carrera, fer un pòdcast semblava una cosa vergonyosa, perquè era molt poc comú i semblava una “frikada”. Ara, en canvi, fer un pòdcast és vist com una cosa “cool”. Tanmateix, cal trobar un equilibri entre pensar que fas la millor cosa de la història i no caure en l'excessiva autoindulgència. La gent vol comunicar-se i explicar coses, i ara tenim la llibertat per fer-ho. Fa 50 anys, fer un pòdcast era impensable, només es podia fer mitjançant ràdios pirates o amb una gran inversió econòmica. Ara, en canvi, amb un simple telèfon mòbil o un micròfon d'Amazon, pots gravar-te amb els teus col·legues i penjar-ho a internet, i aquesta llibertat és espectacular.

No obstant això, també cal reconèixer que la gent escolta menys ràdio, especialment la nostra generació, que prefereix consumir pòdcasts. Tot i que l'àudio està en un moment excel·lent, la ràdio i el pòdcast són diferents. El pòdcast tendeix a ser més estàtic i repetitiu, mentre que la ràdio ofereix una experiència sonora més rica i diversa. Personalment, valoro molt la part de realització sonora, la qual cosa aporta una dimensió immersiva i enriquidora. Crec que hi ha un gran potencial per explorar en aquest àmbit i aprofitar les possibilitats que ofereix la ràdio per oferir experiències sonores més enriquidores als oients.

 

Quins han estat els moments més destacats o aprenentatges clau de la teva trajectòria professional fins ara?

Destacaria diversos moments clau i aprenentatges importants en la meva trajectòria. En segon curs, vaig guanyar uns premis de Cadena SER, això em va motivar i em va donar confiança. Després, la decisió de deixar la carrera va ser un punt d'inflexió. Va ser una decisió difícil, però em va obrir nous camins i perspectives. Més endavant, deixar el programa Flashback també va ser una decisió important, tot i que el programa estava en un bon moment, vaig optar per seguir altres projectes. En general, considero que les decisions més difícils i rellevants són aquelles en què cal renunciar a alguna cosa. Renunciar pot ser difícil, però també pot obrir portes a noves oportunitats. No puc dir si he pres les decisions correctes, però sé que les renúncies que he fet han tingut un impacte significatiu en la meva vida. El premi que he guanyat, tot i ser un reconeixement gratificant, no defineix la meva carrera ni la meva vida. És una forma d'aprovació social, però al final del dia, la vida continua i cal continuar treballant i mirant endavant. Si no hagués pres les decisions que he pres, potser no hauria guanyat aquest premi, però també crec que les coses que deixes de fer tenen un impacte profund en el teu creixement personal i professional.

 

Quins consells donaries als estudiants interessats en el periodisme, especialment en el mitjà de la ràdio?

El meu consell per als estudiants que vulguin dedicar-se al periodisme, especialment enfocat a la ràdio, és que treballin molt, moltíssim. La sort pot ser un factor, però la sort sempre t’agafa treballant. Molts estudiants es desmotiven perquè veuen el món del periodisme com a hermètic i difícil d'entrar-hi. Jo també vaig tenir aquesta sensació, però la clau és treballar sense parar. El periodisme és una professió que et demana molta dedicació i esforç constant. Des dels meus 18 anys, no he parat de fer coses i he treballat en diversos llocs i projectes. Quan la gent em pregunta la meva edat, es sorprenen per la quantitat d'experiència que tinc. Pot semblar una explotació personal, però és la realitat d'aquest ofici. Cal estar disposat a treballar molt més del que et semblaria raonable perquè així les oportunitats es presentaran. A vegades és com fer una mena de "mili" en el món del periodisme, on has de dedicar-te completament al teu ofici i estar disposat a fer el que faci falta per destacar i progressar. En resum, el meu consell és simple: treballa molt.

 

Quines fites professionals t'agradaria assolir al món de la ràdio i el periodisme?

Em trobo en una etapa en què no tinc clares les pròximes fites professionals. De petit, sempre vaig somiar en fer ràdio i tenir un programa, i aquest somni s'ha realitzat. Ara, després d'haver assolit aquest objectiu, em trobo en una mena de crisi postvocacional, on no sé quines són les pròximes metes a assolir. Per a mi, l'èxit no està a aconseguir fites espectaculars, com en continuar dedicant-me al periodisme. Tot i que actualment estic immers en el món del podcàsting i no estic fent tasques periodístiques específiques, l'objectiu seria continuar en aquest àmbit i gaudir de la feina que faig amb llibertat. Al final, l’objectiu màxim d'un periodista és la llibertat de poder fer, per tant, jo només opto a això.