"El nou cens millorarà la qualitat de la informació sobre la població més desfavorida"

29/10/2020

Espanya serà el primer pais d'Europa amb una població major de 16 milions d'habitants que ha decidit, a partir del 2021, abandonar el tradicional cens per passar a un nou cens que incorpora Big data.

Antonio Argüeso, sotsdirector general d'Estadístiques Sociodemogràfiques de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), principal artífex d'aquest important canvi, va estar fa uns dies participant en un seminari organitzat pel Centre d'Estudis Demogràfics (CED), al campus de la UAB, per analitzar l'evolució i futur dels censos a Espanya, davant d'aquest important repte que s'ha marcat l'INE per a l'any 2021.

-Com serà aquest nou "producte estadístic públic", respecte al que es tenia fins al moment?

Serà un veritable cens, en el sentit que recollirà dades de tota la població, per tant és un recompte exhaustiu; però la informació no s'obtindrà enviant qüestionaris a les llars, sinó que es construirà utilitzant diferents registres administratius i això és el que el fa tan nou.

-Quins principals canvis comportarà pel que fa a les dades que s'obtinguin?

Des del nostre punt de vista tots els canvis respecte d'un cens clàssic són millores. No tindrem menys informació; com a mínim tindrem la mateixa informació que ofereix un cens basat en qüestionaris però és que a més podem obtenir dades noves (per exemple, classificar els habitatges en funció del seu consum elèctric) i amb millor qualitat, més ràpid i amb més freqüència.

-Alguns experts posen en dubte que quedi reflectit en aquest nou "cens" el detall territorial, i les poblacions petites, anteriorment recollides, i que no es puguin albirar igual de bé els fenòmens socials i demogràfics emergents en aquests territoris. És això així?

Precisament per això es fan les jornades que va acollir la UAB. És cert que, entre una part de la comunitat acadèmica, pot haver reticències respecte del canvi de model per por a la pèrdua d'informació; nosaltres hem explicat que aquest procediment introduirà fonamentalment millores, i crec que ho hem sabut transmetre durant aquestes jornades. Per descomptat no es perdrà detall territorial en el coneixement de la població, això ho podem garantir.

-L'aplicació del Big Data està clar que multiplicarà les possibilitats dels censos o estadístiques públiques, però també imagino que suposa un handicap perquè es tractarà amb un major nombre de dades personals i l'anonimat pot perillar.

Aquestes noves fonts de dades són una oportunitat enorme i, definitivament, l'INE aposta per incorporar-les però hem d'anar amb molt de compte en aquest procés. Cal entendre aquestes dades, saber explicar-les, saber tractar-les. No és tan fàcil com pot semblar ni hi haurà una revolució immediata a les nostres estadístiques. En el cas del cens, s'estan usant ja les dades de telefonia mòbil per calcular indicadors sobre mobilitat de la població, per descomptat, sempre en forma de dades agregades, respectant la privacitat de la informació individual. En aquest sentit, l'ús de big data no suposarà canvis en la nostra forma d'actuar. L'INE mai ofereix informació que pugui revelar, ni directament ni indirectament dades personals.

-Fins a quin punt una enquesta pública o cens és un reflex fidedigne de la realitat? És a dir, no hi ha una part invisible de població (els més desfavorables o desprotegits) que no apareix en les estadístiques públiques? I si és així, com es soluciona això perquè també quedin reflectits?

Sempre hi ha aquest risc, per descomptat, en enquestes i en tot tipus d'estadístiques. Els més desfavorits no són necessàriament els que pitjor surten a les estadístiques, depèn de el tipus d'estadística. De fet, en les enquestes a llars trobem més dificultats a l'hora d'entrevistar persones de major nivell econòmic. En qualsevol cas, com s'ha comentat en aquestes jornades organitzades pel CED, el futur cens de població basat en dades administratives millorarà la qualitat de la informació sobre la població més desfavorida en fer servir moltes dades de registres administratius.

-Des de l'Instituto Nacional de Estadística (INE) us heu sentit "utilitzats", en general, a nivell polític, pel fet que s'interpretin les dades que oferiu de forma diferent depenent de l'interès de cadascú?

Les dades que publica l'INE són font de debat polític moltes vegades, gairebé diria que ho són contínuament. Però l'INE està fora d'aquest debat. A nosaltres ens toca oferir les xifres per a tota la societat de forma transparent, en igualtat de condicions d'accés. Per això és tan important que els instituts d'estadística -i això passa a Espanya ia tots els països del nostre entorn- siguin institucions independents (l'INE és un organisme autònom) que publiquin les seves estadístiques sense interferències.

-Amb la pandèmia mundial per la Covid-19, la dada o xifra poblacional sembla que ha cobrat més importància que mai. ¿S'ha gestionat correctament?

Fer estadístiques és més difícil del que sembla. En tot cas no m'atreveixo a opinar en general perquè desconec com s'han elaborat molts dels indicadors d'altres organismes. Pel que fa als que sí que conec com són les xifres de defuncions, l'INE ve oferint unes dades molt actualitzades de mortalitat. Aquestes dades difereixen dels oferts de morts per COVID-19, però en el nostre cas recollim totes les causes de mort. Aquesta discrepància passa també en molts altres països que recullen d'una banda només als morts amb proves PCR i de l'altra als morts per totes les causes.

-Fa uns dies el CED-UAB va organitzar un debat sobre l'evolució de el cens a Espanya, en el qual vostè va participar. A què principals conclusions van arribar?

Per a nosaltres aquestes trobades són importantíssims i el Centre d'Estudis Demogràfics (CED) és la referència en demografia a Espanya. Els censos de població es van a realitzar amb una metodologia que suposa un canvi qualitatiu i és molt important que existeixin aquests fòrums d'intercanvi perquè la comunitat acadèmica conegui aquestes novetats de primera mà i també perquè ens ajudi, perquè són els principals usuaris i hem de tenir en compte les seves necessitats i les seves preocupacions des del principi. Crec que els fins s'han complert de sobres. Estem molt satisfets.

-Un tema que van tractar en el seminari va ser el cens com a construcció d'estat ...

Bé, se sol dir que els Censos de Població i Habitatge són un dels elements que identifiquen la consolidació dels estats moderns, allà pel segle XVIII. És en aquells dies quan es comencen a fer aquests censos amb fins demogràfics (conèixer de veritat quanta població hi ha en un país), cosa que no es plantejava en estats feudals, en què es feien un altre tipus de "censos" només orientats a recaptar impostos per finançar guerres. Els censos demogràfics són, per tant, un senyal de modernitat dels estats. I com figurava en el títol d'aquestes jornades, tenim uns dels primers censos moderns del món, el del Comte d'Aranda de 1768.

Aquesta notícia s'emmarca dins dels següents ODS

• Salut i benestar
• Reducció de les desigualtats