Sala de premsa Premsa i mitjans

L’Informe de la Comunicació destaca l’avançada digitalització a Catalunya

Presentació de l'Informe de la Comunicació 2017-2018
L’Institut de la Comunicació de la UAB ha elaborat l’Informe de la Comunicació a Catalunya, dedicat al període 2017-2018. Entre altres conclusions, destaca l’impacte dels esdeveniments polítics tant en l’augment de consum de premsa digital com en el reforç de tendències internacionals com la polarització o la desinformació.

18/12/2019

El 17 de desembre, l’Institut de la Comunicació (InCom-UAB) va presentar la desena edició de l’Informe de la Comunicació a Catalunya, dedicada al bienni 2017-2018. L’acte va tenir lloc al Palau Robert de Barcelona i va ser presidit per Ignasi Genovès, director general de Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, juntament amb Amparo Huertas, directora de l’InCom de la UAB; Carmina Crusafon, membre del Consell Acadèmic de l’Informe i autora de l’epíleg de l’obra; Paula Zapata, responsable de comunicació externa de Naturgy; i Virginia Luzón, vicerectora de Comunicació i Promoció de la UAB.

Amparo Huertas va iniciar la sessió agraint als autors i col·laboradors de l’obra i posant èmfasi en el treball que hi ha darrere del document. La directora de l’InCom va expressar la seva satisfacció amb el projecte i amb el compliment d’un dels objectius principals: “que les anàlisis anessin més enllà de la descripció i es trobés una mirada analítica que ajudés a entendre i interpretar la informació objectiva”. Per últim, va expressar el seu desig de què tots els lectors de l’Informe “puguin trobar un material útil per reflexionar sobre la situació actual i definir polítiques públiques”.

Seguidament, Carmina Crusafon va explicar breument el contingut de l’Informe. En primer lloc, va indicar la complexitat afegida d’aquest bienni a l’hora de realitzar l’informe a causa de les transformacions de la pròpia indústria i els esdeveniments polítics del procés català que han reforçat tendències ja existents en el panorama europeu com la polarització, la desinformació i l’espectacularització. Durant el seu parlament va comentar l’avançada digitalització de l’espai català de comunicació, que està en constant evolució cap a noves formes de consum. Aquest és un dels trets principals de l’informe juntament amb dues singularitats del bienni: la dimensió lingüística, amb una major presencia del català als mitjans digitals en comparació amb altres àmbits com el cinema i els videojocs, i les polítiques de comunicació, que compten amb dificultats pressupostàries.

A continuació va ser el torn de Paula Zapata, que va destacar “la importància de realitzar estudis d’aquestes característiques per a poder entendre el que succeeix als mitjans de comunicació”, ja que es tracta d’un sector molt impactat per les innovacions tecnològiques i l’evolució de la manera de consum. La representant de Naturgy va indicar que “és un exemple evident de com evoluciona la societat” i ho va exemplificar explicant el seu propi cas com a Fundació Naturgy, on han anat evolucionant fins a “poder enviar notes de premsa per WhatsApp”.

Per la seva banda, Virginia Luzón va definir l’informe com a “un document ple de dades per aprendre” i va afegir un nou concepte a la xerrada: l’alfabetització mediàtica. La vicerectora de la UAB va posar de manifest alguns dels desavantatges que tenen les noves tecnologies com pot ser la desinformació, ja que “no hi ha hagut alfabetització mediàtica en el jovent, sinó que han seguit un procés d’autoaprenentatge en el qual ningú els ha ensenyat què és veritat i què no ho és”. 

Per últim, va intervenir Ignasi Genovès que va fer una mirada enrere i va recordar la primera edició de l’Informe, en el qual es parlava dels PC multimèdia, els DVD i la televisió digital terrestre. D’aquesta manera, el director general de Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya il·lustrava que “en dues dècades hi ha hagut tota una revolució tecnològica que encara no s’ha acabat i que ens portarà més canvis radicals”. A més, va assenyalar tres de les grans virtuts de l’Informe: la continuïtat de continguts, que facilita la lectura, la continuïtat d’autors d’una edició a una altra, i la col·laboració interuniversitària.
Finalment, va assenyalar que caldrà que les administracions reflexionin i corregeixin les desigualtats de dimensió lingüística existents entre diferents àmbits com la premsa catalana en comparació als videojocs o el cinema català.

Més informació: InCom-UAB