Sala de premsa Premsa i mitjans

Les praderies marines de Rottnest Island (Austràlia), greument afectades per les embarcacions turístiques

Seagrass Australia
Una extensió de 48.000 m2  de praderies marines de la costa de Rottnest Island (a l’oest d’Austràlia), han estat arrencades per les cadenes de les àncores de les embarcacions d’esbarjo que hi amarren, segons una investigació on han participat científics de l’ICTA-UAB.

15/03/2016

La investigació, publicada Nature: Scientific Reports ha estudiat les cicatrius provocades per les cadenes de les àncores a les badies de l’illa de Rottnest, una de les icones turístiques d’Austràlia.

El professor Oscar Serrano, de la Edith Cowan University (ECU, Austràlia) i del University of Western Australia, juntament amb Paul Lavery, també de la ECU, i l’investigador del Departament de Física i de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental de la UAB Pere Masqué, han liderat aquesta recerca.

Segons destaquen els investigadors, les cadenes de les embarcacions han arrencat la vegetació del fons marí.

“Quan els vaixells ancorats es mouen a causa de les corrents, el vent i les ones, arrosseguen una pesada cadena que actua com si fos un rastrell, arrencant tota la vegetació que troba al seu pas”, diu Oscar Serrano, “i aquesta vegetació no torna a créixer”.

“Desafortunadament, la calma i la protecció d’aquestes badies, atractives per ancorar les embarcacions, també han afavorit que siguin un hàbitat primordial per a les praderies marines”.

Els esforços per preservar les praderies utilitzant amarradors que no fan malbé el fons marí en algunes zones ha permés recuperar la vegetació submarina en aquestes àrees, però globalment, les praderies marines estan minvant. Això és a causa de què les cicatrius dels amarradors de la Stark Bay, al nord de l’illa, s’han incrementat un 500%, de 2000 m2 a 9000 m2, en els últims 35 anys a causa de l’erosió de les zones arrossegades per l’acció de les onades.

“Un cop les cadenes han iniciat el procés d’arrossegament, les ones continuen fent encara més grans les àrees malmeses”.

“A Stark Bay hem vist com les zones sense vegetació s’han anat combinant en àrees cada cop més grans sense vegetació”.

La destrucció de les praderies marines te implicacions importants per als ecosistemes submarins favorits per a l’esbarjo dels habitants de la propera ciutat de Perth, a la costa del continent.

“Les praderies són un hàbitat important per a moltes espècies de peixos i una font d’aliment per a les tortugues i els dugongs (mamífers marins en perill d’extinció)”. “I encara és més important en un sentit global, ja que absorbeixen el CO2 a un ritme 40 superior al de les selves tropicals”, afirmen els investigadors. “Això vol dir que, quan aquesta vegetació s’arrenca, s’allibera una gran quantitat de CO2 acumulada al llarg de centenars d’anys a l’atmosfera”.

L’estudi d’algunes mostres de vegetació ha demostrat que, de mitjana, més del 75% del carboni absorbit per les praderies s’ha alliberat a l’atmosfera.